A l’hostal de la Peira
tradicional catalana
A l'hostal de la Peira, oilà dames hi van anar ja truquen a la porta, oilà ja en responen: -qui hi ha?- oilà. Som unes pobres dames si ens voleu allotjar. Obre'ls la porta mossa i deixa-les entrar. Demanen una cambra per poder-s'hi tancar, la mossa se les mira no li van agradar. Quan son les deu tocades els lladres van baixar, ja en van de cambra en cambra per veure lo que hi ha. |
Suite de cançons de bressolLa Mare de Déu
tradicional catalana
La Mare de Déu, quan era xiqueta, anava costura a aprendre de lletra. Dins un cistellet duu quatre pometes, un bocíd e pa, també avellanetes. No ni noNo, ni, no, li diu la mare, no, ni, no, al petitó, no, ni, no, quan el bolcava, i tot era no, ni, no. Sant JoanSant Joan, feu-lo ben gran, Sant Martí, feu-lo dormir. Que son pare n'és al camp, i sa mare és al molí. Feu-n'hi, feu-n'hi de sopetes, sopetes en un tupí. Sant Joan, feu-lo ben gran, Sant Martí, feu-lo dormir. Que son pare n'és al camp, i sa mare és al molí. La cullereta de plata, i el tupinet d'or fi. |
La dama d’Aragó
tradicional catalana
A Aragó n'hi ha una dama que es bonica com un sol; té la cabellera rossa: li arriba fins als talons Ai, amorosa Anna Maria, robadora del meu cor. Ai de l'amor! Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or; sa germana li trenava els cabells de dos en dos. Cada cabell, una perla, cada perla, un anell d'or; cada anell d'or, una cinta que li volta tot el cos. — I qui és aquesta dama que llença tal resplendor? — Filla n’és del rei de França, germana del d'Aragó. |
El rossinyol
tradicional catalana
Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Encomana'm a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. I a mon pare no pas gaire, rossinyol, Perquè a un pastor me n'ha dada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Perquè a un pastor me n'ha dada, rossinyol, Que em fa guardar la ramada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. |
La ploma de perdiu
tradicional catalana
Si n'hi havia tres ninetes Lumber bigudí Bigudon dondeta Biguedeta don Que totes tres brodaven seda Lumber bigudí Bigudeta don La una era groga, l'altra verda I l'altra n'era vermellosa. El fill del rei s'hi passejava: -Que me’n dareu un bri de seda? -Què en voleu fer del bri de seda? -El vull per una llaçadeta. -Perquè en voleu la llançadeta? -Per a caçar una perdiueta. -Perquè voleu la perdiueta? -Per arrancar-li una plometa. |
El testament d’Amèlia
tradicional catalana
Malalta està, malalta, la filla del bon rei; comtes la van a veure, comtes i noble gent. Ai, que el meu cor se'm nua com un pom de clavells. També hi va sa mare quan ja no hi ha remei -Filla, la meva filla, de quin mal us queixeu? -Mare, la meva mare, bé prou que ho sabeu; metzines m'heu donat que em nuen el cor meu. I us deixo les xinel.les, les xinel.les dels peus, perquè en baixar l'escala el coll us hi trenqueu. |
La pastora
tradicional catalana
Déu vos guard, Josep i la vostra Esposa; m'han dit que teniu un Noi que no plora. Ai, Josep; vostre Fill m'enamora, tan petit; tan petit i mai plora. Ai, Josep! Si em voleu llogar, sóc una pastora vinguda de poc, no en fa gaire estona. |
El Noi de la Mare
tradicional catalana
Què li darem en el Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. Què li darem al fillet de Maria? Què li darem al formós infantó? Li darem panses amb unes balances, Li darem figues amb un paneró Tam, pa-tam-tam, que les figues són verdes, Tam, pa-tam-tam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua Maduraran en el dia del Ram |
Se canta
tradicional occitana
Dejós ma fenèstra I a un auceron Tota la nuèit canta Canta sa cançon. Se canta, que cante Canta pas per ieu Canta per ma mia Qu'es al luènh de ieu. Aquelas montanhas Que tan nautas son M'empachan de veire Mas amors ont son. Baissatz-vos, montanhas Planas levatz-vos Perque pòsca veire Mas amors ont son. A la font de Nimes I a un ametlièr Que fa de flors blancas Coma de papièr. |
Jol pont de Mirabèl
tradicional occitana
Jol pont de Mirabèl Catarina lavava. Venguèron a passar Tres cavalièrs d'armada. Lo primièr li diguèt : « Ne sètz pas maridada ? » Lo segond li donèt Una polida baga. Mas la baga del det Tombèt al fons de l'aiga. Lo tresen ne sautèt, Faguèt la cabussada. Mès tornèt pas montar, Ne trobèt pas la baga. Jol pont de Mirabèl, Catarina plorava. |
Magalí
text de Frederic Mistral
música: segurament sobre una melodia tradicional de la Provença
— O, Magali, ma tant amado, Mete la tèsto au fenestroun! Escouto un pau aquesto aubado De tambourin e de vióuloun. Es plen d'estello aperamount! L'auro es toumbado ; Mai lis estello paliran, Quand te veiran! — Pas mai que dóu murmur di broundo De toun aubado iéu fai cas! Mai ièu m'envau dins la mar bloundo Me faire anguielo de roucas. — O, Magali! se tu te fas Lou pèis de l'oundo, Ièu lou pescaire me farai, Te pescarai! Je te pêcherai! — Oh! mai, se tu te fas pescaire, Ti vertoulet quant jitaras, Ièu me farai l'aucèu voulaire, M'envoularai dins li campas. — O, Magali! se tu te fas L'aucèu de l'aire, Ièu lou cassaire me farai, Te cassarai... — I perdigau, i bouscarido, Se vènes, tu, cala ti las, Ièu me farai l'erbo flourido E m'escoundrai dins li pradas. — O, Magali! se tu te fas La margarido, Ièu l'aigo lindo me farai, T'arrousarai. — Se tu te fas l'aigueto lindo, Ièu me farai lou nivoulas, E lèu m'enanarai ansido A l'Americo, perabas! — O Magali! se tu t'en vas Alin is Indo, L'auro de mae ièu me farai, Te pourtarai! — Se tu te fas la marinado, Iéu fugirai d'un autre las : Iéu me farai l'escandihado Doù grand soulèu que found lou glas! — O Magali! se tu te fas La souleiado, Lou verd limbert iéu me farai E te béurai! — Se tu te rendes l'alabreno Que se rescound dins lou bartas, Iéu me rendrai la luno pleno Que dins la niue fai lume i masc! — O Magali! se tu te fas Luno sereno, Ièu bello nèblo me farai, T'acatarai! — Mai se la nèblo m'enmantello, Tu, per acò, noun me tendras ; Ièu, bello roso vierginello M'espandirai dins l'espinas! — O Magali! se tu te fas La roso bello, Lou parpaioun iéu me farai, Te besarai! — Vai, calignaire, courre, courre! Jamai, jamai m'agantaras, Iéu de la rusco d'un grand roure Me vestirai dins lou bouscas. — O Magali! se tu te fas L'aubre di mourro, Ièu lou clot d'èurre me farai, T'embrassarai! — Se me vos prene à la brasseto, Rèn qu'un vièi chaine arraparas ... Ièu, papelan, counfessarai, E t'ausirai! — Se dòu couvènt passes li porto, Touti li mounjo trouvaras Qu'à moun entour saran pèr orto, Car en susàri me veiras! [...] — O Magali! se tu te fas La pauro morto, Adounc la terro me farai, Aqui t'aurai! — Aro coumence enfin de creire Que noun me parles en risènt. Vaqui moun aneloun de vèire Per souvenènço, o bèu jouvènt! — O, Magali! me fas de bèn!... Mai, tre te vèire, Ve lis estello, Magali, Coume an pali! |
La mazurca sota lei pins
tradicional occitana
|
Fuentecilla que corres
tradicional andalusa
A la nanita nana, nanita ea, nanita ea, mi Jesús tiene sueño, bendito sea, bendito sea. Fuentecilla que corres clara y sonora ruiseñor que en en la selva cantando lloras callad mientras la cuna se balancea a la nanita nana, nanita ea. Manojito de rosas y de alelíes ¿qué es lo que estás soñando que te sonríes? Cuáles son tus sueños, dilo alma mía más, ¿qué es lo que murmuras? Eucaristía. |
Los campanilleros
tradicional andalusa
En los campos de mi Andalucía Los campanilleros, por la madrugá, Me despiertan con sus campanillas Y con las guitarras me hacen llorar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada