"Cançons de sempre" - Les lletres de les cançons



A l’hostal de la Peira 


tradicional catalana




A l'hostal de la Peira, oilà

dames hi van anar

ja truquen a la porta, oilà

ja en responen: -qui hi ha?- oilà.


Som unes pobres dames

si ens voleu allotjar.

Obre'ls la porta mossa

i deixa-les entrar.


Demanen una cambra

per poder-s'hi tancar,

la mossa se les mira

no li van agradar.


Quan son les deu tocades

els lladres van baixar,

ja en van de cambra en cambra

per veure lo que hi ha.


Suite de cançons de bressol





La Mare de Déu


tradicional catalana

La Mare de Déu,

quan era xiqueta,

anava costura

a aprendre de lletra.


Dins un cistellet

duu quatre pometes,

un bocíd e pa,

també avellanetes.



No ni no


No, ni, no, li diu la mare,

no, ni, no, al petitó,

no, ni, no, quan el bolcava,

i tot era no, ni, no.

Sant Joan


Sant Joan, feu-lo ben gran,

Sant Martí, feu-lo dormir.

Que son pare n'és al camp,

i sa mare és al molí.


Feu-n'hi, feu-n'hi de sopetes,

sopetes en un tupí.


Sant Joan, feu-lo ben gran,

Sant Martí, feu-lo dormir.

Que son pare n'és al camp,

i sa mare és al molí.


La cullereta de plata,

i el tupinet d'or fi.

La dama d’Aragó


tradicional catalana


A Aragó n'hi ha una dama

que es bonica com un sol;

té la cabellera rossa:

li arriba fins als talons


     Ai, amorosa Anna Maria,

     robadora del meu cor.

     Ai de l'amor!



Sa mare la pentinava

amb una pinteta d'or;

sa germana li trenava

els cabells de dos en dos.


Cada cabell, una perla,

cada perla, un anell d'or;

cada anell d'or, una cinta

que li volta tot el cos.


— I qui és aquesta dama

que llença tal resplendor?

— Filla n’és del rei de França,

germana del d'Aragó.

El rossinyol


tradicional catalana



Rossinyol, que vas a França,

rossinyol,

encomana'm a la mare,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.


Encomana'm a la mare,

rossinyol,

i a mon pare no pas gaire,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.


I a mon pare no pas gaire,

rossinyol,

Perquè a un pastor me n'ha dada,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.


Perquè a un pastor me n'ha dada,

rossinyol,

Que em fa guardar la ramada,

rossinyol,

d'un bell boscatge

rossinyol d'un vol.


La ploma de perdiu


tradicional catalana


Si n'hi havia tres ninetes

     Lumber bigudí

     Bigudon dondeta

     Biguedeta don


Que totes tres brodaven seda

     Lumber bigudí

     Bigudeta don



La una era groga, l'altra verda

I l'altra n'era vermellosa.


El fill del rei s'hi passejava:

-Que me’n dareu un bri de seda?


-Què en voleu fer del bri de seda?

-El vull per una llaçadeta.


-Perquè en voleu la llançadeta?

-Per a caçar una perdiueta.


-Perquè voleu la perdiueta?

-Per arrancar-li una plometa.


El testament d’Amèlia


tradicional catalana


Malalta està, malalta,

la filla del bon rei;

comtes la van a veure,

comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se'm nua

com un pom de clavells.


També hi va sa mare

quan ja no hi ha remei

-Filla, la meva filla,

de quin mal us queixeu?


-Mare, la meva mare,

bé prou que ho sabeu;

metzines m'heu donat

que em nuen el cor meu.


I us deixo les xinel.les,

les xinel.les dels peus,

perquè en baixar l'escala

el coll us hi trenqueu.

La pastora


tradicional catalana


Déu vos guard, Josep

i la vostra Esposa;

m'han dit que teniu

un Noi que no plora.


     Ai, Josep; vostre Fill

     m'enamora, tan petit;

     tan petit i mai plora. Ai, Josep!


Si em voleu llogar,

sóc una pastora

vinguda de poc,

no en fa gaire estona.


El Noi de la Mare


tradicional catalana


Què li darem en el Noi de la Mare?

Què li darem que li sàpiga bo?

Panses i figues i nous i olives,

panses i figues i mel i mató.


Què li darem al fillet de Maria?

Què li darem al formós infantó?

Li darem panses amb unes balances,

Li darem figues amb un paneró


Tam, pa-tam-tam, que les figues són verdes,

Tam, pa-tam-tam, que ja maduraran.

Si no maduren el dia de Pasqua

Maduraran en el dia del Ram


Se canta


tradicional occitana


Dejós ma fenèstra

I a un auceron

Tota la nuèit canta

Canta sa cançon.


     Se canta, que cante

     Canta pas per ieu

     Canta per ma mia

     Qu'es al luènh de ieu.



Aquelas montanhas

Que tan nautas son

M'empachan de veire

Mas amors ont son.



Baissatz-vos, montanhas

Planas levatz-vos

Perque pòsca veire

Mas amors ont son.


A la font de Nimes

I a un ametlièr

Que fa de flors blancas

Coma de papièr.

Jol pont de Mirabèl


tradicional occitana


Jol pont de Mirabèl

Catarina lavava.


Venguèron a passar

Tres cavalièrs d'armada.

Lo primièr li diguèt :

« Ne sètz pas maridada ? »


Lo segond li donèt

Una polida baga.

Mas la baga del det

Tombèt al fons de l'aiga.


Lo tresen ne sautèt,

Faguèt la cabussada.

Mès tornèt pas montar,

Ne trobèt pas la baga.


Jol pont de Mirabèl,

Catarina plorava.

Magalí


text de Frederic Mistral

música: segurament sobre una melodia tradicional de la Provença



— O, Magali, ma tant amado,
Mete la tèsto au fenestroun!
Escouto un pau aquesto aubado
De tambourin e de vióuloun.

Es plen d'estello aperamount!
L'auro es toumbado ;
Mai lis estello paliran,
Quand te veiran!

— Pas mai que dóu murmur di broundo
De toun aubado iéu fai cas!
Mai ièu m'envau dins la mar bloundo
Me faire anguielo de roucas.

— O, Magali! se tu te fas
Lou pèis de l'oundo,
Ièu lou pescaire me farai,
Te pescarai!
Je te pêcherai!

— Oh! mai, se tu te fas pescaire,
Ti vertoulet quant jitaras,
Ièu me farai l'aucèu voulaire,
M'envoularai dins li campas.

— O, Magali! se tu te fas
L'aucèu de l'aire,
Ièu lou cassaire me farai,
Te cassarai...

— I perdigau, i bouscarido,
Se vènes, tu, cala ti las,
Ièu me farai l'erbo flourido
E m'escoundrai dins li pradas.

— O, Magali! se tu te fas
La margarido,
Ièu l'aigo lindo me farai,
T'arrousarai.


— Se tu te fas l'aigueto lindo,
Ièu me farai lou nivoulas,
E lèu m'enanarai ansido
A l'Americo, perabas!

— O Magali! se tu t'en vas
Alin is Indo,
L'auro de mae ièu me farai,
Te pourtarai!

— Se tu te fas la marinado,
Iéu fugirai d'un autre las :
Iéu me farai l'escandihado
Doù grand soulèu que found lou glas!

— O Magali! se tu te fas
La souleiado,
Lou verd limbert iéu me farai
E te béurai!

— Se tu te rendes l'alabreno
Que se rescound dins lou bartas,
Iéu me rendrai la luno pleno
Que dins la niue fai lume i masc!

— O Magali! se tu te fas
Luno sereno,
Ièu bello nèblo me farai,
T'acatarai!

— Mai se la nèblo m'enmantello,
Tu, per acò, noun me tendras ;
Ièu, bello roso vierginello
M'espandirai dins l'espinas!

— O Magali! se tu te fas
La roso bello,
Lou parpaioun iéu me farai,
Te besarai!

— Vai, calignaire, courre, courre!
Jamai, jamai m'agantaras,
Iéu de la rusco d'un grand roure
Me vestirai dins lou bouscas.

— O Magali! se tu te fas
L'aubre di mourro,
Ièu lou clot d'èurre me farai,
T'embrassarai!

— Se me vos prene à la brasseto,
Rèn qu'un vièi chaine arraparas ...
Ièu, papelan, counfessarai,
E t'ausirai!

— Se dòu couvènt passes li porto,
Touti li mounjo trouvaras
Qu'à moun entour saran pèr orto,
Car en susàri me veiras! [...]

— O Magali! se tu te fas
La pauro morto,
Adounc la terro me farai,
Aqui t'aurai!

— Aro coumence enfin de creire
Que noun me parles en risènt.
Vaqui moun aneloun de vèire
Per souvenènço, o bèu jouvènt!

— O, Magali! me fas de bèn!...
Mai, tre te vèire,
Ve lis estello, Magali,
Coume an pali!




La mazurca sota lei pins


tradicional occitana






     Venès, que l’ouro s’avanço,

     Es fèsto au mas d’Escanin.

     La mazurka, gènto danso,

     La faren souto li pins. (bis)




Galanti chatouno,

Amourous jouvènt,

La roso boutono,

Ansi nous counvèn.

Aujourd’uei qu’es fèsto,

Anen la culi,

Qu’en danso moudèsto

Devèn trefouli.



Lou bèu musicaire

Ben estigança,

Fau que tarde gaire,

Déuriè coumença.

Devers lis Aupiho,

Vès lou tambourin,

Aco nous reviho

E nous met en trin.



Coulourido o palo,

Dins l’èr perfuma,

Lis man sus l’espalo,

Quau pòu nous bleima ?

Dansant en mesuro,

Lis iue di parènt,

Souto la verduro,

Res nous dira rèn.



La font de l’Arcoulo

Que coul’ à grand rai,

L’auro ié ventoulo

Li pib’ e li frais ;

Au riéu que clarejo

En coulour d’argènt,

Ges d’àutris enjevo

Que bèur’ au sourgènt.



Oh ! que saren bello,

Dins lou fres valoun,

Largant li trenello

De nòsti péu blond

En floutant à rèire.

Li jouvènt, alor,

Éli creiran vèire

De garbello d’or.



La danso finido,

Vendren à parèu

Dedins la bastido,

Souto lou castèu.

En rejouissènço,

Bèuren lou muscat

Pèr la souvenènço

De la mazurka.





Fuentecilla que corres


tradicional andalusa


     A la nanita nana, nanita ea, nanita ea,

     mi Jesús tiene sueño, bendito sea, bendito sea.


Fuentecilla que corres clara y sonora

ruiseñor que en en la selva cantando lloras

callad mientras la cuna se balancea

a la nanita nana, nanita ea.


Manojito de rosas y de alelíes

¿qué es lo que estás soñando que te sonríes?

Cuáles son tus sueños, dilo alma mía más,

¿qué es lo que murmuras? Eucaristía.


Los campanilleros


tradicional andalusa


En los campos de mi Andalucía

Los campanilleros, por la madrugá,

Me despiertan con sus campanillas

Y con las guitarras me hacen llorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada